En el segle en què vivim, les empreses líders i que destaquen tenen un alt grau de consciència sobre el seu capital humà com a actiu que incrementa el seu valor en un mercat molt competitiu. Captar talent és un objectiu primordial per a aquestes empreses que volen distingir-se de la resta entre el seu públic potencial.
Aquest talent té diverses motivacions per entrar o quedar-se a treballar en una empresa, a banda de la remuneració: la ciutat on aquesta té la seu, la flexibilitat horària, les polítiques de conciliació i igualtat, de medi ambient; en definitiva, l’entorn on la persona treballadora desenvoluparà la seva activitat professional.
En aquest sentit, és molt valorada la ciutat on es viu a causa de la feina, i aquesta ciutat és més atractiva si té oferta cultural de qualitat que si no la té. No val només l’oci, o les instal·lacions esportives, o l’habitatge, la neteja i la seguretat. També és un aspecte clau el nivell cultural dels conciutadans i les propostes d’activitat cultural que la ciutat ofereix. Aquesta activitat cultural està més desenvolupada on hi ha densitat de públic potencial que on no n’hi ha. Però si hi ha públic i no hi ha oferta, es produeix o l’aïllament cultural o el desplaçament cultural. Per això són tan importants les polítiques culturals públiques, facilitant el paper de les empreses.
D’una banda, les grans marques es preocupen per generar experiències úniques al voltant dels seus productes i s’esforcen per mostrar les inversions en retorn social, ja que d’aquesta manera són més valorades, més creïbles, més acceptades pel consumidor habitual, per sobre d’altres marques que no fan aquestes polítiques de retorn social. Hi ha exemples a través de namings, a través d’espais culturals patrocinats per marques, i a través d’accions d’integració social (lluita contra l’exclusió) a través de la cultura.
D’altra banda, les empreses culturals tenim aquest retorn social intrínsecament adherit al nostre codi genètic, ja que l’objecte resultat de la nostra activitat és un bé cultural, que en ser gaudit (consumit), ja reporta algun grau de retorn social positiu.
Tant unes com les altres, les empreses som responsables de provocar millores socials en el nostre entorn, ja que ens desenvolupem en espais de concentració de recursos i persones i hem de poder aportar millores al nostre voltant.
Per això és tan important la col·laboració per tal que es despertin consciències en els directius de les corporacions, i es vegi la utilitat d’invertir en cultura: bé patrocinant activitats, creadors, i projectes, bé fomentant la participació cultural, o incorporant accions culturals al dia a dia de l’empresa.
Sigui com sigui, no és un oxímoron parlar d’empresa promotora de cultura, o cultura facilitada per l’empresa. Ans al contrari: que saludable seria que les empreses no culturals busquessin aliances amb les empreses culturals per promoure projectes socials en benefici dels mateixos treballadors i de la societat pivotant en el seu entorn de comunitat.
La Fundació Catalunya Cultura fa anys que fa d’enllaç entre empreses i projectes i fent pedagogia al respecte, amb un objectiu clar: apropar les empreses als projectes culturals, per tal de fer-los possibles, i permetre que aquests esdevinguin realitats que hauran de créixer i desenvolupar-se en un entorn competitiu en el qual la cultura encara no ha assolit aquests ràtios de prestigi que la facin imprescindible per a qualsevol director d’empresa.
Com a responsable d’una empresa cultural, Focus, he tingut l’honor de ser convidada per part de la Fundació Catalunya Cultura, a participar en el jurat d’un d’aquests processos de selecció de projectes que es presentaven per a ser recolzats pel sector econòmic. Una experiència molt recomanable, inspiradora i enriquidora.
Projectes que només necessiten una empresa que els doni suport, per tal que siguin realitat. I aquí, la Fundació està desenvolupant un paper fonamental mentre no vivim en un context d’implantació total d’una llei de mecenatge efectiva i promotora de les inversions privades en cultura.
La Fundació impulsa les voluntats, i esperona la creença en el valor transformador de la cultura per les vides de les persones. I que aquesta cultura no està limitada ni és exclusiva de les empreses culturals pròpiament dites, sinó que la Fundació ajuda a aquestes empreses no culturals a què canalitzin les necessitats de retorn social i polítiques integradores, a través del fet cultural.
La cultura com a fi o com a instrument, és útil a aquestes empreses. Se n’adonen i cada cop recorren més a aquesta activitat humana per a diferenciar-se de la resta. I això és bo. I quan actuïn ajudant algun projecte cultural, aleshores estarem afirmant que la cultura és una prioritat real per a les empreses i el sector privat serà un agent rellevant en el finançament del sistema, conjuntament amb l’administració. I la Fundació, avui dia i des de fa anys, és un agent intermediari fonamental. Cal que li reconeixem i li agraïm, però sobretot, que donem suport a la seva tasca.
Moltes gràcies, Fundació Catalunya Cultura.
Isabel Vidal
Directora General
Grup Focus