La situació actual de la tramitació de la reforma de la Llei 49/2002, més coneguda com la Llei de Mecenatge, ha centrat l’acte que hem celebrat a EADA Business School sota el títol “Llei de Mecenatge: impulsant la reforma”. Convé destacar que l’assoliment d’un nou marc legal i fiscal de mecenatge tant a Catalunya com a l’estat espanyol, que afavoreixi el compromís ciutadà i empresarial amb la cultura a través de la filantropia i el mecenatge, és una de les línies d’actuació principals de la Fundació des de la seva creació. Actualment, fins a 175 entitats integren la Plataforma pel Mecenatge de la Fundació, que té la finalitat d’aconseguir la reforma de l’esmentada Llei.
La trobada ha comptat amb la participació de Maite Esteve, directora de la Fundació Catalunya Cultura; de David Garrofé, representant del Consell de Mecenatge de l’entitat i membre del Grup de Treball de la Llei de Mecenatge; d’Isabel Peñalosa, directora de Relacions Institucionals i Assessoria Jurídica de l’Asociación Española de Fundaciones (AEF); i de Sergi Miquel, diputat del G.P. Plural (PDeCAT), qui a més va presentar al Congrés dels Diputats la proposició de reforma de la Llei 49/022 el desembre del 2020.
Maite Esteve ha volgut agrair la tasca desinteressada dels integrants del Grup de Treball de la Llei de Mecenatge de la Fundació, que “s’hi dediquen en pro d’una societat més justa i d’unes mesures sòcioeconòmiques i legals més idònies”. Així mateix, Esteve ha subratllat que la celebració de l’acte ha respost a la “necessitat de donar visibilitat a un moment molt crític en què es troba l’impuls d’aquesta nova llei” i ha afegit que les esperances per canviar-la “venen alimentades perquè per primera vegada el 90% de l’arc parlamentari espanyol ha manifestat la necessitat de reformar-la”. En aquest sentit, ha remarcat que hi ha una unanimitat en considerar l’actual llei com a obsoleta, ja que respecte fa vint anys “la realitat sòcioeconòmica i les maneres de fer han canviat, i també la tecnologia, que ens ha portat noves maneres de participació com per exemple, el crowdfunding o la tokenització, que fan necessària la reforma”.
En la seva intervenció, David Garrofé ha compartit l’evolució de la tasca i de la incidència política del Grup de Treball de la Llei de Mecenatge des de la seva constitució. Garrofé ha insistit en què “cal fer pedagogia de què el mecenatge no és només una qüestió econòmica sinó una qüestió d’aportació a la societat, ja sigui amb temps, amb transferència de coneixement o amb inversions” i ha posat en relleu que “el mecenatge és una inversió a llarg termini”. Pel que fa a la situació actual de la reforma de la normativa, segons Garrofé, “tenim molt a prop la possibilitat de fer un canvi real, tenim un consens parlamentari com mai hem tingut i, per tant, ara és el moment”, ha volgut destacar. També ha ressaltat que la llei francesa de mecenatge, lluny del model de filantropia anglosaxó, ha esdevingut un marc de referència a seguir tant per a Catalunya com per a l’estat espanyol.
Per la seva banda, Isabel Peñalosa ha insistit que la reforma de la llei de mecenatge “és absolutament necessària” i ha explicat que la proposició de llei del G.P. Plural (PDeCAT), punt de partida del procés actual de reforma de la normativa, “recull moltes de les propostes i reivindicacions que el sector de les fundacions ha fet en els darrers anys, no només pel que fa als increments dels incentius sinó sobretot quant a la idea de flexibilitat del mecenatge”.
Peñalosa també ha fet incidència en què “el mecenatge no és una despesa sinó una inversió a llarg termini” i ha recalcat que el que fan les entitats sense ànim de lucre “és gastar o invertir en activitats d’interès general o donar suport a un col·lectiu o a un projecte determinat”. La representant de la Fundación Española de Fundacions també ha expressat preocupació pel risc que finalment la reforma de la llei s’acabi aprovant amb uns canvis mínims i per la postura poc compromesa dels partits que ocupen actualment el govern.
A la part final de l’acte, el diputat demòcrata Sergi Miquel ha centrat la seva ponència a detallar el procés parlamentari que s’ha realitzat fins ara per reformar la Llei 49/2022. Miquel ha explicat que al llarg d’un any, des del 16 de març del 2021, quan la proposició de reforma va ser admesa a tràmit en el ple del Congrés dels Diputats, fins al 16 de març d’aquest 2022, s’han presentat esmenes a la iniciativa i que confia que la ponència per discutir-les es reuneixi aviat: “M’agradaria que poguéssim acabar aquest any amb la llei aprovada” ha afirmat.
D’altra banda, Miquel ha exposat les principals novetats que proposa la reforma legislativa presentada per tal d’ajustar-se a la realitat actual. Entre elles, ha destacat la revisió de la definició de donació i del perfil de mecenes; el reconeixement del micromecenatge i del crowdfunding; l’aposta per les donacions de serveis, en espècies o capacitats, i l’ampliació de les deduccions. Així mateix, el diputat del PDeCAT ha incidit en què “l’important és que aquesta reforma sigui una reforma de veritat, útil i que pugui facilitar les dinàmiques reals”. Per acabar, ha demanat als assistents i entitats presents a l’acte que continuïn fent pressió “perquè la reforma tiri endavant al més aviat possible”.