Tornar a actualitat Conclusions actes

Taula rodona “El potencial de la comunitat”, amb Gisela Genebat, d’Oxfam Intermón i Pepe Font de Mora, de la Fundación Foto Colectania

17/11/2017

Gisela Genebat i Pepe Font de Mora protagonitzen la taula de debat “El potencial de la comunitat”, que té lloc en el context de la jornada “Un nou discurs per a un nou mecenatge”, celebrada el 17 de novembre de 2017 a l’auditori de la Pedrera.

Gisela Genebat és directora de màrqueting i desenvolupament comercial d’Oxfam Intermón i Pepe Font de Mora és director de la Fundación Foto Colectania. La taula es planteja per a intentar respondre a dues preguntes: “Com aconseguir el suport ciutadà?”, “quina importància té aquest per al desenvolupament de les entitats?”. El moderador, Pepe Zapata, demana als ponents que ajudin a trobar resposta a aquestes qüestions. Precisament, ambdós han estat convidats perquè representen organitzacions que han sabut entendre el potencial de la comunitat per als seus projectes i així ho han reflectit en el seu model de gestió i/o a les seves estratègies i programes.

Pepe Font de Mora comença la seva intervenció explicant una anècdota de Mario Rotllant, fundador de Foto Colectania: en el moment en què va adquirir la seva primera fotografia com a col·leccionista va saber que no seria per a gaudir-la ell sol sinó per a compartir-la. Aquest va ser probablement un gest definitiu, una inflexió que marcaria per sempre la pauta del que ara és Foto Colectania, una fundació amb vocació social i que treballa des de la proximitat. La seva missió és fer difusió de la fotografia i el seu col·leccionisme a través d’un programa d’exposicions i activitats. Font de Mora explica que Foto Colectania ha tingut sempre vocació de ser sostenible financerament i que han treballat des dels inicis per a no dependre exclusivament ni en excés del seu Patronat. El suport a la fundació, per tant, queda repartit entre Patronat, patrocinadors, amics i socis. Posant atenció en els amics i socis, destaca que actualment les seves aportacions representen un 25% del pressupost i afegeix que poden arribar a col·laborar en despeses puntuals com pot ser, per exemple, el trasllat que van fer a la seva nova seu, del qual una tercera part va ser assumida per empreses patrocinadores, col·laboradors i especialment socis i amics. Per tant, l’aportació econòmica d’aquesta comunitat d’amics i socis és més que notable però Font de Mora insisteix a destacar, també, que alhora els aporta un arrelament a la societat que és fonamental per al projecte. De fet, és quan construeixes un projecte connectat amb la societat i d’interès públic que s’obre al potencial de la comunitat, que pot ser molt atenta a les necessitats de la societat i alhora de l’entitat. Font de Mora conclou destacant la importància de saber compartir i transmetre la passió pel que es fa, per a ell la passió no és un valor afegit sinó obligat.

Gisela Genebat respon a les qüestions plantejades exposant-nos el cas pràctic de la Trailwalker, una marxa solidària de 100 km contra la pobresa que pretén recaptar donatius per als projectes de cooperació d’Oxfam arreu del món i que ha esdevingut un fenomen de referència pel que fa a l’aportació ciutadana. Per a participar en la Trailwalker cal que cada equip treballi per a recaptar 1500€ i, després, cal que entreni i s’enfronti a un repte esportiu.

El vídeo de resum de la Trailwalker que projecta Gisela Genebat permet sentir el testimoni dels participants de la marxa, persones que demostren l’èxit d’haver associat la causa d’Oxfam Intermón amb altres valors com el treball en equip, la superació, el compromís, la col·laboració, la diversió, la innovació… La comunitat que ha creat la Trailwalker entorn de l’organització dóna cohesió al projecte i els més d’un milió d’euros recaptats posen de manifest el potencial d’aquesta iniciativa adreçada als ciutadans.

La frase d’un dels testimonis del vídeo -“¡queremos cambiar el mundo!”- resumeix l’ambició de moltes persones individuals que volen sentir-se partícips del canvi. La receptivitat de molts d’ells a donar suport a projectes o iniciatives d’interès general és molt alta. Les organitzacions o projectes que comprenguin aquesta nova realitat i orientin esforços a connectar amb aquesta base social no sols veuran créixer els seus pressupostos sinó que estaran integrant dins el seu model de gestió una de les figures més estables i fidels com és la de l’amic, soci o voluntari.

Per últim, sabent que aquesta taula rodona reuneix una organització que treballa per eradicar la pobresa i una fundació que treballa per la difusió de la fotografia, els ponents són interrogats per la possible situació de perjudici del sector cultural en un context en què proliferen potentíssimes iniciatives de caràcter humanitari o social com el Banc dels Aliments, la Marató o la mateixa Trailwalker. Ambdós ponents opinen amb optimisme què queda molt de marge per al sector cultural. Pepe Font de Mora fa una crida a desdibuixar les categories i les fronteres entre el que és cultural i el que no ho és. Argumenta que la simplificació que es deriva dels estereotips no ajuda a l’hora de cercar complicitats perquè d’ixa oculta una realitat: molts projectes en principi específicament culturals sorprenen per la seva capil·laritat i la seva imbricació amb qüestions de naturalesa social.